dimecres, 12 de juliol del 2017

Propaganda cubana



Una de les coses que més impacten quan arribes a Cuba és la propaganda que trobes a tots els edificis, carreteres, comerços, les parets del xiringuito més inhòspit o a qualsevol racó de poble o ciutat menys concorreguda. 


Gairebé sempre la mateixa tipografia, els mateixos colors i lemes i cares del Che que van apareixent a qualsevol lloc.

Els canvis que ha patit l'illa des que Fidel Castro s'ha mort i la proximitat de relacions amb els Estats Units estan transformant el país a marxes forçades, on poc a poc, tot va essent cada vegada més occidentalitzat i menys peculiar.

Avui he rescatat algunes imatges de Cuba del 2010 que ens ensenyen aquests missatges que els herois de la Revolució van deixar a les parets i que tenen tant admiradors com detractors d'un règim que ha entrat en decadència. Fa 7 anys no vèiem cap anunci de Coca-cola, ni de Vodafone, potser ara sí...

Sobre el bloqueig d'Estats Units:



El lema per excel·lència a Santa Clara, és "siempre es 26", en referència a l'assalt al quarter de Moncada del 26 de juliol de 1953 a Santiago de Cuba, el que es considera punt d'inici de la Revolució cubana. Encara que en altres ciutats també es poden trobar referències al 26J.






A Santiago de Cuba el lema és senzill: "Santiago es Santiago", sempre acompanyat de lemes revolucionaris que criden a la victòria.





Entre els "clàssics" més estesos no hi pot faltar el Che amb "Hasta la victoria siempre", com el del relleu que figura a la Plaza de la Revolución de La Habana, obra de l'artista Enrique Ávila. Però en trobarem per tota l'illa...





I altres missatges amb referència al Che Guevara, Camilo Cienfuegos, Fidel Castro o Jose Martí, ja que van ser icones del moviment revolucionari, i qualsevol lloc és bo per reflectir-hi els seus ideals:









Més crides al treball i a la pàtria:







Definició del concepte de Revolució, per si algú encara no ho té clar:



Un altre tema recorrent són els monuments i les pintades dedicades a "Los cinco héroes" que fan referència als cinc herois cubans presos per Estats Units acusats d'espionatge, conspiració i homicidi. "Los cinco" en qüestió eren: Antonio Guerrero, Fernando González, Gerardo Hernández, Ramón Labañino i René González. El 2011 van alliberar René G. i els altres quatre van ser alliberats durant el 2014. Aquest tipus de monuments, que representen als cinc en una estrella de cinc puntes eren omnipresents, en pobles petits com Viñales se n'hi podien arribar a veure quatre o cinc.




També són habituals les múltiples referències a la batalla econòmica, derivada del bloqueig:




I per últim, altres missatges exaltant valors com la veritat, la lluita, la llibertat, els principis o la victòria, segur que no us deixen indiferents...

   




  




 


  



dijous, 15 de juny del 2017

Kilmainham Gaol Museum, visitar una presó a Dublín

Kilmainham Gaol Museum

Situada al barri de Kilmainham de Dublín, la presó que porta el mateix nom va tenir entre 1796 i 1924 un paper preponderant en la història irlandesa. Avui dia, convertida en museu, és el testimoni de l'activisme i el nacionalisme d'Irlanda.

A l'oest del centre de Dublín (més enllà de la Guiness Store) trobem la Kilmainham Gaol, una presó construïda el 1796 per substituir-ne una de més antiga propera a aquest indret. Es poden fer visites guiades, i mentre s'espera l'hora es pot visitar una part museïtzada on s'explica les condicions dels presos, el tipus de vida que hi feien, es poden veure documents i il·lustracions per a que ens fem una idea del que va representar aquest espai.  Al llarg de la visita guiada es pot conèixer la història del país i les convulsions que va patir la població i els interns. 

Kilmainham Gaol l'11 d'octubre de 1796 acollia Henry Joy McCracken, el primer pres polític, fundador del United Irishmen. Mc Cracken va ser penjat dos anys després. Aquest tipus d'execucions tenien lloc al pati on hi ha l'entrada, i les últimes executades públicament van ser Bridget Butterly i Bridget Ennis l'any 1821.

A mitjans del segle XIX en l'època de la Fam Irlandesa, quan per sobreviure la població robava menjar o pidolava als carrers, la presó va estar superpoblada arribant a tenir 5 reclusos per cel·la, sense distinció de sexes ni edats. Molts eren dones i infants.

El 1848 van arribar a la presó els líders del Young Irelander rebellion de Ballingarry, que havien de ser penjats i esquarterats, però la Reina Victòria els va commutar la pena per un trasllat a Austràlia.

Cel·la on va ser Joseph Plunkket
Després de passar per passadissos i cel·les petites, fredes, tètriques, amb aspecte d'abandonament, arribem a la part més impressionant, l'ala est on es troba la sala panòptica construïda entre el 1861 i 1862. Aquesta ampliava la presó amb 96 cel·les noves i un nou model arquitectònic que permetia incrementar el control dels interns.

El 1910 va ser clausurada i cedida a l'exèrcit britànic que la va utilitzar per albergar-hi presos polítics.

A dalt d'algunes cel·les s'hi pot veure el nom d'alguns líders de l'Aixecament de Pasqua de 1916, quan es va declarar la República d'Irlanda. Centenars d'homes i dones van ser empresonats i 14 també executats a la Kilmainham Gaol. Una de les històries més conegudes és la de Joseph Plunkket. Després de ser jutjat i condemnat a mort per un tribunal militar es va casar amb la seva promesa Grace Gifford a l'església de la mateixa presó, després va ser afusellat, igual que els germans Pearse i molts altres. Un dels que se'n va lliurar va ser Éamonn de Valera, que tot i estar condemnat a mort se li va commutar la pena per ser ciutadà nordamericà.

Durant la Guerra d'Independència, amb el Sin Féinn, o a la Guerra Civil Irlandesa van ser dos moments més d'inflexió en què la presó va ser un espai a mans dels britànics per exercir el poder.

La visita finalitza al pati on es feien les execucions, un espai commovedor que talla la respiració. Una bandera irlandesa entre els murs de pedra, una creu i una placa recorda els noms dels que foren executats després de l'Aixecament de Pasqua.

Podria semblar estrany visitar una presó-museu, però aquesta no és l'única que es visita, en diversos països presons s'han reconvertit en espais de memòria. A Irlanda mateix, també Cork va tenir una presó que ja és història i de la qual parlarem un altre dia. Ara potser és el torn de la Model, no creieu?

Kilmainham Gaol 
Museum Visitor Centre,
Kilmainham Courthouse,
Inchicore Road, Kilmainham,
Dublin 8, Ireland. D08 RK28.

Més informació aquí.